Si us pensàveu que, de llengua catalana, n’hi havia tan sols una, anàveu ben errats. Hi ha una altra llengua catalana: la llengua de signes, que utilitzen les persones sordes de Catalunya.La sordesa, que és la condició de la persona privada del sentit de l'oïda, comporta dificultats comunicatives a les persones que la pateixen, ja que els fa difícil percebre i comprendre la informació, la qual cosa, a més, els complica el desenvolupament de les habilitats comunicatives.
Amb la intenció que les persones sordes puguin establir un canal d’informació per a la relació amb l’entorn social que les envolta, s’ha desenvolupat una llengua natural concreta: la llengua de signes
Si en el llenguatge oral ens comuniquem a través del canal auditiu, en la llengua de signes ho fem a través del canal visual. Té una gramàtica que es realitza mitjançant el moviment, l’orientació i la ubicació espacial de les mans, i també, d’altres elements gestuals com la cara, els llavis, el cap, les espatlles...
La llengua de signes catalana, amb reconeixement oficial des de 1994, és una llengua utilitzada per unes 32.000 persones a Catalunya: més de 25.000 usuaris oients d'aquesta llengua (familiars, professors, intèrprets, estudiants, etc.) i aproximadament més de 7.000 persones sordes usuàries.
Pel que fa a la relació amb les altres llengües de signes, s'estima que la intel·ligibilitat entre la llengua de signes catalana i les llengües de signes més properes, la valenciana o la castellana, és d’un 50%.
Federació de persones Sordes de Catalunya
Vocabulari bàsic de la llengua dels signes catalana
Un reportatge sobre la llengua de signes catalana:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada