Avui, la premsa del país publica les dades de l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de 4t d’ESO de Catalunya que s’ha elaborat impulsat pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (Departament d’Educació) i la Secretaria de Política Lingüística. L’estudi tracta, entre altres coses, sobre l’ús de la llengua en el context escolar. I de les dades que aporta se n’extreuen diferents conclusions que han estat presentades en forma de titulars per aquests diaris. Podríem fer moltes consideracions sobre el tema, i la primera és que no tot el que diu l’estudi és negatiu. Tanmateix, allò que us voldria destacar és que el català continua perdent terreny davant del castellà al pati, i quan dic al pati, vull dir en els àmbits d’oci on l’adolescent, i el no tan adolescent, socialitza el seu lleure (la discoteca, el cinema...). Els models culturals que ens arriben per a aquests espais són bàsicament forans: des de les telesèries, els grups musicals, els films o els programes televisius --tipus Operación Triunfo. Les referències d’una part important de la joventut parlen una llengua, aquella que acaba esdevenint la llengua d’ús habitual quan “juguen” a assemblar-se als seus ídols. A més a més, a això, s’hi afegeix un fals cosmopolitisme dels que ja són més grandets que creuen que l’ús del castellà els acosta més a un món globalitzat.
I segur que encara hi ha més raons, però el problema és que quan parlem de canvis d’usos, de referències, models... hi ha implicacions psicològiques, socials i, fins i tot, ideològiques que difícilment es poden canviar mitjançant la promulgació de directius legislatives o de campanyes de sensibilització. Jo no hi tinc la solució, però he de reconèixer que em preocupa, vivim en la societat de l'oci, mai en la història de la humanitat havíem jugat tant, els joves i els grans, si la llengua catalana perd l'àmbit d'ús del lleure, perd aquell àmbit que ens defineix com a societat.
