Aquestes darreres sessions de Llengua catalana 2 del Títol de Graduat Sènior les dedicarem a fer un repàs pràctic d’aquells aspectes que hem anat treballant al llarg del curs. Amb aquesta intenció tinc preparats uns exercicis “diferents” de gramàtica que farem a l’aula i, pel que fa als aspectes més teòrics com la història de la llengua o la sociolingüística, us proposo un repàs mitjançant una eina desenfadada: l’auca. L’auca és un gènere artístic amb una important tradició en la nostra cultura, i el seu origen prové d'un perfeccionament dels dibuixos del joc de l’oca en el segle XVII. La forma tradicional de l’auca, de molta difusió durant el segle XIX, fou la d'un full imprès de format gran amb quaranta-vuit vinyetes que parlaven sobre un tema en concret i s’acompanyaven cada una per dos versos heptasíl·labs amb rima consonant. El que està clar és que la característica cabdal de l'auca és el fet que la llegenda al peu de l’estampa o vinyeta, el dibuix de la qual s'ha d’ajustar al text que l’acompanya, és escrita en vers, ja sigui en rodolins, tercetes o quartetes.
Amb aquesta intenció us deixo uns quants enllaços, relacionats amb els continguts que hem anat tocant, que estan penjats a l'espai d'Internet de l'IES Pius Font i Quer de Manresa on tenen una paret virtual dedicada a les auques sobre diferents autors o temes de llengua i literatura catalana: La paret de les auques.
Auca de la Història de la Llengua Catalana
Auca de la Història de Catalunya
També podeu trobar explicacions i més auques a la pàgina: Rodolins.cat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada