En una entrada anterior, vam deixar la cultura catalana a les portes del segle XV. Una època que va representar per al Principat —i a final de segle per a tota la Corona— un procés de decadència política i cultural.Durant el segle XV, Barcelona i el Principat perden pes específic en la confederació aragonesa a favor de València, que s’erigeix en motor econòmic i cultural. Podríem dir que aquesta situació s’inicia amb el Compromís de Casp (1412) i, més endavant, hi ajuda la guerra civil catalana (1462-1472).
No és estrany, doncs, que la majoria d’escriptors de l’època fossin originaris o estiguessin estretament relacionats amb el País Valencià.
I és des d’aquestes terres que la nostra literatura ens ha de donar un dels seus millors poetes, Ausiàs March (1400-1459), i la novel·la més destacada, Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (publicada el 1490).
La poètica d’Ausiàs March s’allunya de la poesia trobadoresca perquè utilitza el català i, a més, aporta un nou tractament de la dona, diferent a la idealització dels trobadors i a la sublimació espiritual dels poetes italians Dante i Petrarca. En Ausiàs March, la dona és un ser humà amb totes les seues qualitats i els seus defectes o vicis. D’aquesta manera, l'obra d'Ausiàs March és una constant reflexió de tots els aspectes sobre la condició humana descrita des d’un jo concret, i des de les pròpies experiències i circumstàncies reals d’aquest jo.
En l’àmbit de la narrativa, a més de Tirant lo Blanc, hem de destacar una novel·la cavalleresca anònima, Curial e Güelfa, a l’heterodox Anselm Turmeda (Abd-Al·lah at-Tarjuman) i al misogin de Jaume Roig i la seva novel·la en vers L’Espill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada