En la propera sessió farem una aproximació històrica als primers anys de la llengua catalana. Per això ens caldrà parlar d’un personatge cabdal de la nostra cultura: Ramon Llull, que fou el creador de la prosa literària en llengua catalana. A més, gràcies a ell, el català esdevé la primera llengua romànica utilitzada per tractar temes que fins llavors eren reservats al llatí: filosofia, ciència, etc.La seva obra té com a punt d’origen i està totalment condicionada per la missió que creia que el mateix Crist li havia encomanat, dedicar-se a l’apologia de la fe cristiana, i per això volia elaborar un sistema per convertir les proposicions cristianes a unes idees que els infidels poguessin entendre:
Va escriure més de 400 obres —a més de en català, en llatí, àrab i occità— de les quals se'n conserven unes 256. D’aquestes obres podríem destacar: Fèlix o Llibre de meravelles, Llibre d’Evast e Blanquerna, l'Art breu, l'Arbre de Ciència o els poemes, com ara Desconhort (text íntegre) i el Cant de Ramon (text íntegre).
Us deixo un enllaç a una pàgina molt ben feta i amb molta informació sobre aquest autor:
- La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere (edició electrònica).
- La Crònica de Ramon Muntaner (edició electrònica).
- La Crònica de Pere el Cerimoniós.
Finalment, també ens caldrà parlar de la Cancelleria Reial, creada al segle XIII com a organisme administratiu i burocràtic i reformada profundament per Pere III. La prosa de la Cancelleria fou un factor important d’unitat de la llengua administrativa i literària fins que acabà sent una mena d’estàndard.
2 comentaris:
He llegit que Ramon Llull, és considerat com el "quixot català". és una persona vitalista, apassionada, i un gran místic. En la seva passió per convertir els musulmans al cristianisme, fa servir, no el principi de l'autoritat, sinó la força de la raó i la llógica; i per això farà ús de la llengua que usa el poble: el català. I tot basat en un sistema nou, creat per Ramon: "l'ars"
Tot escoltant el passat dia 11 al Joan com ens parlava d'en Ramon Llull no podia per més de quedar enlluernada per aquest gran foll filòsof,místic i teòleg del segle XIII.Llull: "Hi ha una saviesa del seny i una saviesa -més alta- de la follia. Per a l'alta vida de l'ànima, el seny solament serveix per a decidir quan cal llançar-se a la follia." "És el seny que ha d'organitzar els béns que la follia ha conquerit i crear-los defenses. Però, ¿descansà mai, ha de descansar mai la follia?"(Llibre d'Amic e Amat).No us sembla què és un raonament preciós.
Publica un comentari a l'entrada