Aquest article de Carles Palau, Et passes al castellà per cortesia?, us pot aportar més arguments sobre la necessitat de no canviar de llengua davant d’un interlocutor castellanoparlant i també us pot oferir un seguit d’estratègies bàsiques per aconseguir-ho en aquells casos en què se us fa difícil mantenir una conversa bilingüe perquè no us hi sentiu còmodes.És una iniciativa molt interessant que, amb força èxit, s’està realitzant arreu del país en àmbits molt diversos i és, sens dubte, una eina innovadora per al foment de l’ús social del català. A més, es complementa perfectament amb una altra iniciativa molt potent com és el Voluntariat lingüístic, del qual ja havíem parlat.
3 comentaris:
A mi em resulta una mica difícil no adreçam en castellà a una persona que d'inici em parli en aquesta llegua i,sí, em passo per cortesia ;ja que vaig ser educada en un col·legi de monges i l'assignatura "urbanidad" era tant important com les mates; desitjo parlar i escriure correctament el català, cada dia dono un pas endavant doncs ho tinc fàcil per parlar sempre en la meva llegua ja que tinc companys de curs als qui fins ara m'adreçava en castellà i ara poc a poc canviarà Trobo del tot important tots aquest treballs que és fan en aquest sentit,ens fan prendre més consciencia per aplicar-ho.
Moltes vegades sento(no escolto) la veueta de la cortesia. Potser és la veu del inconscient que em juga males passades. Penso que no he de disculpar-me per expressar-me en català durant la conversa (estic parlant en castellà i de sobte parlo en català), són males passades que em fa l'inconscient. Ull viu al inconscient!.
Penso que una persona jove no li és tan difícil, el concepte de cortesia es diferent, tenen uns altres registres.
En nosaltres, almenys en mi, soc conscient de que ho tinc que fer, Peró tinc que estar atent, ja que de lo contrari el meu inconscient passa al Castellà sense donar-se'n compte.
Al donar-me compte, torno a canviar
Publica un comentari a l'entrada