Espai de llengua

El manifiesto por una lengua común

2008-07-03T00:59:00.001+02:00

Al bloc personal hi he aportat una reflexió sobre El manifiesto por una lengua común que pot ser del vostre interès. És relativament breu, però us pot donar algunes de les claus per a la interpretació del text. Si voleu podeu fer els vostres comentaris i reflexions, ja sigui aquí o al mateix bloc.

La llengua del pati

2008-06-20T16:03:00.001+02:00

Avui, la premsa del país publica les dades de l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de 4t d’ESO de Catalunya que s’ha elaborat impulsat pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (Departament d’Educació) i la Secretaria de Política Lingüística. L’estudi tracta, entre altres coses, sobre l’ús de la llengua en el context escolar. I de les dades que aporta se n’extreuen diferents conclusions que han estat presentades en forma de titulars per aquests diaris.

Podríem fer moltes consideracions sobre el tema, i la primera és que no tot el que diu l’estudi és negatiu. Tanmateix, allò que us voldria destacar és que el català continua perdent terreny davant del castellà al pati, i quan dic al pati, vull dir en els àmbits d’oci on l’adolescent, i el no tan adolescent, socialitza el seu lleure (la discoteca, el cinema...). Els models culturals que ens arriben per a aquests espais són bàsicament forans: des de les telesèries, els grups musicals, els films o els programes televisius --tipus Operación Triunfo. Les referències d’una part important de la joventut parlen una llengua, aquella que acaba esdevenint la llengua d’ús habitual quan “juguen” a assemblar-se als seus ídols. A més a més, a això, s’hi afegeix un fals cosmopolitisme dels que ja són més grandets que creuen que l’ús del castellà els acosta més a un món globalitzat.

I segur que encara hi ha més raons, però el problema és que quan parlem de canvis d’usos, de referències, models... hi ha implicacions psicològiques, socials i, fins i tot, ideològiques que difícilment es poden canviar mitjançant la promulgació de directius legislatives o de campanyes de sensibilització. Jo no hi tinc la solució, però he de reconèixer que em preocupa, vivim en la societat de l'oci, mai en la història de la humanitat havíem jugat tant, els joves i els grans, si la llengua catalana perd l'àmbit d'ús del lleure, perd aquell àmbit que ens defineix com a societat.

Us deixo els enllaços a la notícia del diari Avui i a l'editorial del mateix diari.

L’Académie i les llengües minoritzades

2008-06-17T00:04:00.006+02:00

En un post anterior comentava que l'Assemblea francesa havia decidit modificar la Constitució per incloure-hi el reconeixement de les llengües minoritzades de l’Estat francès, entre elles el català. Sembla que aquest fet no ha agradat gens a l'Acadèmia de la llengua francesa que l’ha qualificat d'"atemptat a la identitat nacional francesa" i ha sol·licitat la retirada de l'esmena inserida a la Constitució francesa on s'especifica que "les llengües regionals són patrimoni de França".

Malauradament, la tradició jacobina ha fet acte de presència i l’Académie française ha demostrat manca de sensibilitat i prepotència contra aquelles llengües més desvalgudes amb qui la llengua francesa comparteix territori. Esperem i desitgem que els polítics, en aquest cas, no s'escoltin els gramàtics.

12 juin 2008 :
déclaration de l’Académie française

(Cette déclaration a été votée à l'unanimité par les membres de l'Académie française dans sa séance du 12 juin 2008).

Depuis plus de cinq siècles, la langue française a forgé la France. Par un juste retour, notre Constitution a, dans son article 2, reconnu cette évidence : « La langue de la République est le français ».

Or, le 22 mai dernier, les députés ont voté un texte dont les conséquences portent atteinte à l’identité nationale. Ils ont souhaité que soit ajoutée dans la Constitution, à l’article 1er, dont la première phrase commence par les mots : « La France est une République indivisible, laïque, démocratique et sociale », une phrase terminale : « Les langues régionales appartiennent à son patrimoine ».

Les langues régionales appartiennent à notre patrimoine culturel et social. Qui en doute ? Elles expriment des réalités et des sensibilités qui participent à la richesse de notre Nation. Mais pourquoi cette apparition soudaine dans la Constitution ?

Le droit ne décrit pas, il engage. Surtout lorsqu’il s’agit du droit des droits, la Constitution.

Au surplus, il nous paraît que placer les langues régionales de France avant la langue de la République est un défi à la simple logique, un déni de la République, une confusion du principe constitutif de la Nation et de l’objet d'une politique.

Les conséquences du texte voté par l'Assemblée sont graves. Elles mettent en cause, notamment, l’accès égal de tous à l'Administration et à la Justice. L'Académie française, qui a reçu le mandat de veiller à la langue française dans son usage et son rayonnement, en appelle à la Représentation nationale. Elle demande le retrait de ce texte dont les excellentes intentions peuvent et doivent s'exprimer ailleurs, mais qui n'a pas sa place dans la Constitution.

http://www.academie-francaise.fr/actualites/index.html

El nou web de la Societat d'Onomàstica

2008-06-12T22:36:00.004+02:00

L’any 1980, Enric Moreu-Rey --juntament amb altres professors i estudiosos-- va fundar la Societat d'Onomàstica, amb la intenció òbvia de dedicar-se a la recerca en el camp de l'onomàstica, l’estudi dels noms propis en general, tant de persona (antroponímia) com geogràfics (toponímia).

Actualment, l'objectiu de la Societat és, principalment, el foment de l'inventari, l'estudi i la defensa dels noms propis, dels de persona i dels de lloc; la coordinació de les activitats dels investigadors; la publicació d'un Butlletí Interior i de monografies especialitzades; l'assessorament tècnic a persones i col·lectius; l'organització de col·loquis i conferències sobre els temes indicats i l'inventari de bibliografia i documentació.

Just ara, la Societat d’Onomàstica ha inaugurat un nou web, mitjançant el qual pretén oferir el màxim de recursos, eines i actualitat: novetats editorials, conferències, exposicions, congressos, notícies, descàrregues de mapes, enllaços, articles, bibliografia, etc.

Aquí us en deixo l’enllaç per si teniu interès en aquest àmbit que tant apassiona els estudiosos que s’hi dediquen:

www.onomastica.cat

Petit atles lingüístic del domini català

2008-06-10T22:48:00.001+02:00

Un atles lingüístic és un recull de mapes que contenen la transcripció fonètica de les mateixes paraules en diferents punts del domini lingüístic, de manera que s’hi pugui estudiar la variació i els trets fonètics, morfològics, sintàctics o lèxics dels parlars d'una llengua en el territori.

L’Institut d’Estudis Catalans està publicant en volums l’Atles lingüístic del domini català, sota la direcció de Joan Veny i Lídia Pons, editat a partir del 2001. Ara, l’Institut ha volgut complementar aquesta feina oferint-nos el Petit atles lingüístic del domini català, una versió manejable de l’atles en volums de què abans us parlava. Sens dubte una eina pràctica i de consulta ràpida per a estudiants i estudiosos, i fins i tot per a persones interessades en la llengua o simples curiosos.

El català al web del Parlament Europeu

2008-06-06T00:50:00.007+02:00

El web del Parlament Europeu no té versió en català, o sí. Un jove de Lleida ha fet una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu, però no és oficial.

www.europarl.cat

Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el català*, el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut.

Passeu aquesta informació als vostres contactes, com més visites més possibilitats hi ha que s'ho repensin!

* Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu

Catalan, a Business Opportunity

2008-06-05T17:28:00.006+02:00

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació ha publicat aquest vídeo per al foment de l'ús de llengua catalana entre les empreses internacionals que operen als Països Catalans. A més de ser una eina de promoció molt ben pensada, té una factura acurada i ben produïda.

Us afegeixo part del text que acompanya el vídeo, que està anglès, i la traducció al català:

"Within the European Union there is no other case of a language spoken by so many millions of inhabitants which is not fully present in the majority of mass-market goods. For many products, Catalan is still the exception. The erroneous criteria of associating the importance and therefore the consideration of a language with the fact that it belongs to an independent state affects its status in all areas.

Everywhere in democratic and developed countries, linguistic communities with a volume of consumers similar to that of Catalan are always respected. There are no objective reasons to justify discriminatory treatment of Catalan consumers. Catalan consumers have exactly the same rights as any other European consumers and furthermore, their economic strength is often much higher than that of other linguistic communities that already have all products available in their language, and therefore production in Catalan is fully economically justifiable.

The presence of Catalan within products is one of the precepts included in what is called social responsibility. Labelling in Catalan is as much a part of responsible consumption as respect for the environment, the consumer's right to appropriate product information and the rights of workers involved in production. If a company has a public commitment to act according to a code of ethics by which it takes into account the communities where it operates, or if it is committed to not showing racist or discriminatory attitudes for cultural or social reasons, then it should label in Catalan at least essential information for all its mass-market products distributed in Catalan territory."

http://www.gencat.cat/societatdelainformacio/cbo/

[Dins de la Unió Europea no hi ha cap altre cas d'una llengua parlada per tants milions d'habitants que no és plenament present en la majoria de béns de mercat massiu. Per a molts productes, el català és encara l'excepció. Els criteris erronis d'associar la importància i per això la consideració d'una llengua amb el fet que pertanyi a un estat independent afecta el seu estatus en totes les àrees.

A tot arreu, en els països democràtics i desenvolupats, les comunitats lingüístiques amb un volum de consumidors similars al del català sempre es respecten. No hi ha raons objectives per justificar un tractament discriminatori als consumidors catalans. Els consumidors catalans tenen exactament els mateixos drets com alguns altres consumidors europeus i, a més, la seva força econòmica és sovint molt més alta que d'altres comunitats lingüístiques que ja tenen tots els productes disponibles en la seva llengua, i per això la producció en català és econòmicament justificable.

La presència del català dins dels productes és un dels mandats judicials inclosos en el que s'anomena responsabilitat social. Etiquetar en català és tant una part de consum responsable com el respecte pel consumidor, que vol informació sobre producte, i pels drets de treballadors implicats en la producció. Si una companyia té un compromís públic per actuar segons un codi d'ètic pel qual té en compte les comunitats on opera, o evita actuacions racistes o actituds discriminatòries per raons culturals o socials, llavors hauria d'etiquetar en català com a mínim essencial tota la informació per a tots els seus productes de mercat massiu distribuïts en territori català.]

Acollir en català

2008-06-04T23:56:00.001+02:00

El Departament d'Acció Social i Ciutadania i la Plataforma per la Llengua han presentat diversos materials d'acollida lingüística per a persones immigrants elaborats per la Plataforma amb la col·laboració del Departament. En concret, el material presentat és la 'Guia pràctica d'acollida lingüística', de la qual ja us n’havia parlat en una altra entrada al bloc, i el tríptic 'El català, llengua d'acollida'.

El tríptic és un material de sensibilització escrit en set llengües (català, urdú, castellà, àrab, amazic, xinès i anglès) i que pretén conscienciar les persones immigrades de la importància i utilitat de conèixer la llengua catalana per a la seva vida diària, a través de diverses vinyetes que mostren diferents situacions quotidianes, i que acaben amb la demanda ‘Demana que et parlin en català per poder aprendre’l millor!’.

Podeu llegir tota la notícia a Gencat.cat.

El cinema en català: una missió impossible?

2008-06-02T16:43:00.002+02:00

La Plataforma per la Llengua, ja fa un temps, ha engegat una campanya a través d’una divertida animació que il·lustra la situació en què es troben els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya quan volen veure cinema en català. La campanya té com a objectiu conscienciar la població i fer patent el greuge que patim quan volem anar a veure cinema en català i, indirectament, incidir també en els exhibidors, els distribuïdors i els productors.

"El cinema en català: una missió impossible?"

800 anys de Jaume I

2008-05-30T00:30:00.000+02:00

L’Ajuntament de Barcelona, en ocasió de la commemoració dels vuit-cents anys del naixement del rei Jaume I, ha elaborat un web amb vídeos que ens aproximen la figura del sobirà, crec que és una bona excusa i un material amè per conèixer una personalitat fonamental de la història del nostre país.

800 anys de Jaume I

L'Estat francès reconeix les anomenades llengües regionals

2008-05-26T23:53:00.000+02:00

Us parlava recentment, en una entrada en el meu bloc personal, sobre el debat que hi va haver a l'Assemblea francesa el passat 7 de maig en què per primera vegada se sentia el català a la cambra i es proposava el reconeixement de les llengües minoritàries de l'Estat francès, entre les quals hi ha el català, l'occità, l'alsacià, el basc, el bretó i el cors.

Ara, aquella proposta s’ha materialitzat amb l’aprovació d’una esmena al projecte de llei de reforma del text constitucional francès, de manera que recollirà que 'Les llengües regionals pertanyen al seu patrimoni' [al patrimoni de la República].

L'esmena proposada, doncs, té en compte en la constitució les llengües anomenades regionals i obre una porta a la seua promoció en un territori on fins ara tècnicament no existia altra llengua que la francesa i, a tot estirar, unes parles locals desqualificades sota el terme de “patois”. Esperem que aquest canvi de plantejament no arribi excessivament tard per a alguna d’aquestes llengües.

El nacionalisme lingüístic. Una ideologia destructiva

2008-05-25T12:27:00.004+02:00

Si us dic que un lingüista anomenat Juan Carlos Moreno, catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid, ha escrit un llibre que es titula El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructiva, pensareu, com vaig fer jo mateix, que es tracta d’una obra que ataca sense contemplacions la diversitat lingüística de l’Estat i la normalització de les llengües minoritzades. Estem acostumats que la paraula “nacionalismo” s’usi per desacreditar aquells que estem més desvalguts i que maldem per sobreviure, i no pas per identificar aquells que realment poden practicar el nacionalisme perquè són els únics que tenen una nació reconeguda i defensada des de les institucions de l’Estat. Però la sorpresa és que, en aquest cas, Juan Carlos Moreno intenta desemmascarar justament aquesta manipulació, la que s'amaga sota un nacionalisme lingüístic subjacent que amb arguments teòricament liberals i democràtics promou la destrucció lingüística més descarada.

Us deixo un enllaç cap a una entrevista que fan a l’autor i un article seu sobre els prejudicis sobre l’euskera.

Si us plau, parla’m en català

2008-05-19T23:19:00.003+02:00

La Plataforma per la Llengua ha iniciat una campanya que vol transmetre la idea que canviar de llengua si no és necessari, és a dir, si ens entenen, suposa un perjudici per a les persones que l’aprenen i ens perjudica com a col·lectiu. Volen fer arribar als catalanoparlants el missatge que la responsabilitat de l’ús social de la llengua és de tothom.

La campanya “Si us plau, parla’m en català” pretén, doncs, incidir en l’ús social de la llengua. I ho fa a través d’unes postals que tenen un text explicatiu i, algunes, un vídeo. Aquí us en deixo un exemple, la postal de Danjuma, kofi, Shadrak i Margaret.

Danjuma, kofi, Shadrak i Margaret són de ghana, i ens expliquen que al seu país es parlen moltes llengües diferents: l'ewe, l'adangbe, l'àkan, el dagdandi, el mempruli... Van marxar de Ghana perquè no hi tenien feina. Son conscients que causa un cert impacte que tantes persones d'arreu del món hàgin vingut a viure aquí. Però ells tenen ganes d'integrar-se, i parlar en català és una bona manera de fer-ho. I acaben dient que aprendre català és molt útil, però sobretot és important perquè els ajuda a tenir feina i també serveix per trobar-ne una de millor.

http://parlacatala.cat/

Què llegeixes?

2008-05-16T16:40:00.008+02:00

Què llegeixes és la comunitat virtual en català sobre llibres, lectures i literatura. Hi podràs escriure sobre els teus llibres, les teves llibreries, els teus autors. Què llegeixes també és ple de concursos sobre llibres i literatura.

Us informo d’una iniciativa que pot interessar els més lletraferits: Què llegeixes? Es tracta d'un fòrum de lectura a Internet, organitzat per edats —fins a onze anys, de dotze a setze anys, i a partir de disset anys— i dirigit a tothom, tot i que amb una atenció especial cap a les biblioteques i les escoles.

Aquest espai per a la reflexió literària va néixer com a joc per fomentar la lectura a través d'Internet, a propòsit de l'Any del Llibre i la Lectura. Aquell joc ja s’ha acabat, però ara torna la iniciativa amb un altre plantejament. Els lectors que hi participin podran compaginar les seves opinions entorn a tot tipus d'àmbits del món de la lectura i alhora s'oferiran jocs i concursos.

Per participar-hi, cal registrar-se al fòrum:

http://www.quellegeixes.cat/

Quim Monzó

2008-05-13T22:55:00.007+02:00

L'Antoni ens ha ofert una molt ben estructurada aproximació a la figura carismàtica de Quim Monzó.

| View | Upload your own

La pàgina personal de l'autor:
http://www.monzo.info/indc.htm

La pàgina sobre l'autor a Lletra:
http://www.uoc.edu/lletra/noms/qmonzo/

Discurs inaugural de la Fira de Frankfurt, de Quim Monzó

L'auca com a eina pedagògica

2008-05-12T14:30:00.003+02:00

Aquestes darreres sessions de Llengua catalana 2 del Títol de Graduat Sènior les dedicarem a fer un repàs pràctic d’aquells aspectes que hem anat treballant al llarg del curs. Amb aquesta intenció tinc preparats uns exercicis “diferents” de gramàtica que farem a l’aula i, pel que fa als aspectes més teòrics com la història de la llengua o la sociolingüística, us proposo un repàs mitjançant una eina desenfadada: l’auca.

L’auca és un gènere artístic amb una important tradició en la nostra cultura, i el seu origen prové d'un perfeccionament dels dibuixos del joc de l’oca en el segle XVII. La forma tradicional de l’auca, de molta difusió durant el segle XIX, fou la d'un full imprès de format gran amb quaranta-vuit vinyetes que parlaven sobre un tema en concret i s’acompanyaven cada una per dos versos heptasíl·labs amb rima consonant. El que està clar és que la característica cabdal de l'auca és el fet que la llegenda al peu de l’estampa o vinyeta, el dibuix de la qual s'ha d’ajustar al text que l’acompanya, és escrita en vers, ja sigui en rodolins, tercetes o quartetes.

Amb aquesta intenció us deixo uns quants enllaços, relacionats amb els continguts que hem anat tocant, que estan penjats a l'espai d'Internet de l'IES Pius Font i Quer de Manresa on tenen una paret virtual dedicada a les auques sobre diferents autors o temes de llengua i literatura catalana: La paret de les auques.

Auca de la Normalització

Auca de la Història de la Llengua Catalana

Auca de la Història de Catalunya

Auca dels Trobadors

Auca de Ramon Llull

Auca d'Ausiàs March

Auca de la Renaixença

Auca de Jacint Verdaguer

Auca de Pompeu Fabra

Auca de Joan Coromines

També podeu trobar explicacions i més auques a la pàgina: Rodolins.cat.

Premis Llanterna Digital 2008

2008-05-10T17:46:00.007+02:00

Si us agrada fer gravacions amb la vostra càmera de vídeo o, fins i tot, amb el vostre mòbil, ara teniu l’oportunitat de fer-vos un lloc en el món de la direcció. Podeu presentar les vostres creacions als Premis Llanterna Digital, uns premis dirigits a les comunitats lingüístiques catalana i occitana d’arreu del món i en els quals es poden presentar obres amb l’àudio, o la subtitulació, en qualsevol d’aquestes dues llengües.

És molt més fàcil del que sembla, tan sols heu de fer obres de menys de 3 minuts o menys de 60 segons, aquestes darreres només en categoria oberta. L’única condició és que els curtmetratges han d’incloure, com a mínim, una presentació amb el títol de l’obra i uns crèdits finals amb l’autoria. La durada de la presentació i dels crèdits no computa en la durada total.

L’edició 2008 s’emmarca en l’Any Internacional de les Llengües. Per aquest motiu, les obres a concurs hauran de respondre al lema “Un món que parla”. Les bases dels Premis i tota la informació complementària es poden trobar a www.llanternadigital.cat

Aquí podeu veure les obres de l'edició anterior: http://www.youtube.com/view_play_list?p=15C7D6B3907C8A2D

I els guanyadors:
http://www.llanternadigital.cat/ed1/index-catala.htm

L'altra llengua catalana: la llengua de signes

2008-05-07T19:12:00.009+02:00

Si us pensàveu que, de llengua catalana, n’hi havia tan sols una, anàveu ben errats. Hi ha una altra llengua catalana: la llengua de signes, que utilitzen les persones sordes de Catalunya.

La sordesa, que és la condició de la persona privada del sentit de l'oïda, comporta dificultats comunicatives a les persones que la pateixen, ja que els fa difícil percebre i comprendre la informació, la qual cosa, a més, els complica el desenvolupament de les habilitats comunicatives.

Amb la intenció que les persones sordes puguin establir un canal d’informació per a la relació amb l’entorn social que les envolta, s’ha desenvolupat una llengua natural concreta: la llengua de signes

Si en el llenguatge oral ens comuniquem a través del canal auditiu, en la llengua de signes ho fem a través del canal visual. Té una gramàtica que es realitza mitjançant el moviment, l’orientació i la ubicació espacial de les mans, i també, d’altres elements gestuals com la cara, els llavis, el cap, les espatlles...

La llengua de signes catalana, amb reconeixement oficial des de 1994, és una llengua utilitzada per unes 32.000 persones a Catalunya: més de 25.000 usuaris oients d'aquesta llengua (familiars, professors, intèrprets, estudiants, etc.) i aproximadament més de 7.000 persones sordes usuàries.

Pel que fa a la relació amb les altres llengües de signes, s'estima que la intel·ligibilitat entre la llengua de signes catalana i les llengües de signes més properes, la valenciana o la castellana, és d’un 50%.

Federació de persones Sordes de Catalunya

Vocabulari bàsic de la llengua dels signes catalana

Un reportatge sobre la llengua de signes catalana:

La mort de les llengües

2008-05-05T22:07:00.003+02:00

Us vull recomanar un programa que emetrà el Canal 33 aquest dimarts, 6 de maig, a les 22.10 h en el programa 60 minuts: Veus del món. El perill d'extinció. Una producció danesa, dirigida per Janus Billeskov Jansen i Signe Burge Sorensen, que intenta explicar com la història de la colonització ha influït el mapa lingüístic del món. Explica les històries dels guanyadors i els perdedors i la història del que es pot sentir en ser l'última persona del planeta en parlar una llengua: representa la fi d'una manera d'entendre la vida.

També es reflexiona sobre com els joves, amb influències occidentals i que viatgen molt, per negocis o vacances, han fet de l'anglès el gran idioma internacional, el punt de referència i d'intercanvi, i quina influència pot tenir tot plegat en un futur, i també recull les dificultats de traduir la riquesa de les cultures i les llengües, quan una llengua vol dir, també, tot un sistema de veure el món, tot un sistema d'interpretació.

Màrius Torres

2008-04-30T16:05:00.002+02:00

El Rafel va fer una interessant aproximació a la figura del poeta lleidatà Màrius Torres, aquí en teniu la presentació.

| View | Upload your own

Sobre Màrius Torres, us deixo els enllaços següents:

http://www.uoc.edu/lletra/noms/mtorres/index.html (el personatge)

http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/torres.htm (selecció de poemes)

Badades lingüístiques

2008-04-29T15:25:00.001+02:00

Tots, quan escrivim —i més ara amb els nous mitjans d’edició—, tenim una tendència natural a produir badades lingüístiques. A voltes, les detectem i les eliminem, però quan queden escrites poden produir un ensurt graciós al lector desprevingut del text. Us vull recomanar un bloc molt divertit sobre llengua: Base de badades. Petit diccionari ludicofestiu de la llengua catalana. Recull badades lingüístiques involuntàries —i no tan involuntàries, suposo— amb la definició corresponent. Val molt la pena. "bloc altament recomamable".

Veles e vents

2008-04-28T23:55:00.004+02:00

Una bona manera d’aproximar-se a l'obra d'Ausiàs March és a través dels seus poemes musicats per artistes contemporanis. No seré gens original, però sens dubte és la millor interpretació d’un poema de March: Veles e vents cantada i adaptada per Raimon.

Veles e vents han mos desigs complir,

faent camins dubtosos per la mar.

Mestre i ponent contra d’ells veig armar;

xaloc, llevant, los deuen subvenir

ab llurs amics lo grec e lo migjorn,

fent humils precs al vent tramuntanal

que en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,

mudant color e l’estat natural,

e mostrarà voler tota res mal

que sobre si atur un punt al jorn.

Grans e pocs peixs a recors correran

e cercaran amagatalls secrets:

fugint al mar, on són nodrits e fets,

per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,

de què la part pitjor me’n romandrà;

e de vós sap lo qui sens vós està.

A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,

perquè amor per mort és anul·lat:

mas jo no creu que mon voler sobrat

pusca esser per tal departiment.

Jo só gelós de vostre escàs voler,

que, jo morint, no meta mi en oblit.

Sol est pensar me tol del món delit,

car nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d’amar perdau poder,

e sia tost en ira convertit.

E, jo forçat d’aquest món ser eixit,

tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé,

de què la part pitjor me’n romandrà,

e de vós sap lo qui sens vós està:

A joc de daus vos acompararé.

Sintaxi segons los escrits en prosa de Bernat Metge

2008-04-27T23:38:00.000+02:00

Alfons Par (1879-1936) és un d’aquells personatges originals que tot sovint ens dóna la cultura catalana. Industrial de professió i filòleg per afició, es va dedicar a l’estudi de l’obra de Shakespeare i a l’estudi de la llengua. La seua obra principal en aquest darrer àmbit és la Sintaxi segons los escrits en prosa de Bernat Metge (1923), un treball de gramàtica històrica que va haver de publicar a Alemanya perquè a Catalunya no gaudia del suport que necessitava, bàsicament perquè aquest estudiós autodidacta s’alineava entre els antinormativistes, aquells que no volien adaptar-se a la normativa fabriana que s’imposava des de l’àmbit institucional del país.

Ara, ens arriba la notícia que la biblioteca digital francesa Gallica permet la consulta en línia del text complet d’aquesta Sintaxi catalana d'Anfós Par. Un text per a estudiosos, però que no deixa de ser un interessant recurs disponible a la xarxa.

Si voleu saber més coses d’aquest personatge polifacètic, us recomano l’article de Salomé Ribes sobre el context vital de l’autor: Alfons Par, l’home i el seu context.

El segle XV: un segle d'or per a la fi d'un cicle

2008-04-27T17:58:00.004+02:00

En una entrada anterior, vam deixar la cultura catalana a les portes del segle XV. Una època que va representar per al Principat —i a final de segle per a tota la Corona— un procés de decadència política i cultural.

Durant el segle XV, Barcelona i el Principat perden pes específic en la confederació aragonesa a favor de València, que s’erigeix en motor econòmic i cultural. Podríem dir que aquesta situació s’inicia amb el Compromís de Casp (1412) i, més endavant, hi ajuda la guerra civil catalana (1462-1472).

No és estrany, doncs, que la majoria d’escriptors de l’època fossin originaris o estiguessin estretament relacionats amb el País Valencià.

I és des d’aquestes terres que la nostra literatura ens ha de donar un dels seus millors poetes, Ausiàs March (1400-1459), i la novel·la més destacada, Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (publicada el 1490).

La poètica d’Ausiàs March s’allunya de la poesia trobadoresca perquè utilitza el català i, a més, aporta un nou tractament de la dona, diferent a la idealització dels trobadors i a la sublimació espiritual dels poetes italians Dante i Petrarca. En Ausiàs March, la dona és un ser humà amb totes les seues qualitats i els seus defectes o vicis. D’aquesta manera, l'obra d'Ausiàs March és una constant reflexió de tots els aspectes sobre la condició humana descrita des d’un jo concret, i des de les pròpies experiències i circumstàncies reals d’aquest jo.

En l’àmbit de la narrativa, a més de Tirant lo Blanc, hem de destacar una novel·la cavalleresca anònima, Curial e Güelfa, a l’heterodox Anselm Turmeda (Abd-Al·lah at-Tarjuman) i al misogin de Jaume Roig i la seva novel·la en vers L’Espill.

Promoció de revistes en català

2008-04-24T16:07:00.002+02:00

Per si hi esteu interessats, us informo que el quiosc digital de revistes www.quiosc.cat ha iniciat una campanya promocional "Una setmana de subscripcions per 0€". A partir de dilluns 21 d'abril i fins el dissabte 26 d'abril, les persones que se subscriguin a aquesta promoció, vàlida només per les subscripcions a l'edició digital, rebran gratuïtament la revista que triïn, en format digital, fins a final d'any. Port ser una bona manera, i barata, d’apropar-se a aquestes publicacions en català: La Terra, Articles, Benzina, Biorritmes, Cadí-Pedraforca, Castells, Cupatges, Dialogal, Escola Catalana, Foc Nou, Gavarres, Llengua Nacional, Enderrock, Jaç , Sons de la Mediterrània, Eben Interiors, BCR, Catàleg, ONGC, Fòrum, Guix, Guix Infantil, L'Avenç, Nuvis, La Revista de les Revistes, Viure en Família, Top Girona i Temps de Viure.

El català és valencià

2008-04-24T15:34:00.003+02:00

Us destaco aquesta notícia que publica el diari electrònic Vilaweb sobre la unitat de la llengua. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que és un òrgan creat per la Generalitat Valenciana per determinar i elaborar la normativa lingüística del valencià, ha reconegut una altra vegada la unitat de la llengua catalana, de fet ja ho havia fet en un dictamen elaborat l’any 2005 i ara ho referma amb l’entrada “valencià” del futur diccionari normatiu i el defineix com un dels dos noms que rep la llengua pròpia dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó. És una definició una mica rebuscada, però és una molt bona notícia que pot situar el problema de l’adscripció de la llengua valenciana en una qüestió de noms i no pas d’essències, cosa que, sens dubte, contribuirà a acabar amb una polèmica ridícula, però molt perillosa per al futur de la nostra llengua i del nostre país.

Sant Jordi

2008-04-23T07:30:00.002+02:00

Vull celebrar la diada d'avui proposant-vos un acte que no es fa a Lleida, però que crec que pel seu interès cal noticiar-lo en aquest espai. Es tracta de la jornada organitzada per La Plataforma per la Llengua i 22 associacions de persones immigrades i organitzacions de suport a les poblacions immigrades que porta el nom «El català, llengua comuna». L'acte té com a objectiu destacar el català com a element d'inclusió de les persones nouvingudes i com a eina que contribueix a la cohesió social.

Si hi voleu assistir té lloc, d'11 del matí a 10 de la nit, al Moll de les Drassanes de Barcelona (al final de la Rambla, davant del monument de Colom). L'acte inclou tallers, actuacions, d'entre les quals destaca l'espectacle de Miquel Gil i l'Orquestra Àrab de Barcelona, i lectures del manifest «El català, llengua comuna», que enguany ha prologat l'escriptora Najat El Hachmi.

Llengua i joves

2008-04-22T23:47:00.001+02:00

El sector del jovent és un dels àmbits d’ús lingüístic en què la llengua catalana té més dificultats de penetració. És veritat que no es pot generalitzar, però també és cert que la sensació que tenim els que parem l’orella quan rodem pel món és que la tendència a utilitzar models lingüístics castellanitzats en ambients juvenils és bastant evident.

Crec, per això , que és una bona iniciativa del Govern de la Generalitat destinar una partida de 61.953 euros per elaborar l’estudi Llengua i Joves. El Govern vol comprendre els processos que afavoreixen o dificulten l’ús del català entre els joves com a llengua vehicular, i també analitzar els discursos sociolingüístics dels joves i, així, estudiar les possibles estratègies i les accions més eficaces per afavorir l’augment de l’ús social del català entre la joventut.

Salvador Espriu

2008-04-22T23:23:00.003+02:00

En Xavier ens ha ofert una aproximació a la figura i l'obra de Salvador Espriu (1913-1985), una figura cabdal de la nostra literatura.

| View | Upload your own

Us hi afegeixo un enllaç:
http://www.uoc.edu/lletra/noms/sespriu/index.html

I un parell de reculls de poemes:
http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/espriu.htm
http://www.uoc.edu/lletra/especials/folch/espriu.htm

Empaitadors de llengües

2008-04-21T23:39:00.000+02:00

En aquest article, publicat al diari EL País, es fan la pregunta del milió de dòlars: ¿Está perseguido el castellano? La resposta la trobareu desenvolupada en un llarg text que pretén repassar la situació de la llengua castellana en les diferents comunitats autònomes que tenen dues llengües oficials. De la lectura de l'article, se’n desprèn una concepció que no és tan abrandada com la que pugui vehicular la premsa més conservadora, però tot i això s’hi nota un biaix clarament castellanocèntric. A veure que us sembla.

Et passes al castellà per cortesia?

2008-04-20T23:21:00.000+02:00

Aquest article de Carles Palau, Et passes al castellà per cortesia?, us pot aportar més arguments sobre la necessitat de no canviar de llengua davant d’un interlocutor castellanoparlant i també us pot oferir un seguit d’estratègies bàsiques per aconseguir-ho en aquells casos en què se us fa difícil mantenir una conversa bilingüe perquè no us hi sentiu còmodes.

Amb la intenció d’ajudar a aconseguir aquest objectiu, podeu visitar el web de Tallers per la Llengua. Aquesta organització ofereix sessions en grup per desenvolupar recursos que permetin ser capaç d’usar el català senzillament perquè hom vol fer-ho. Aquesta metodologia, incorporada al Taller d’Espai Lingüístic Personal, fou desenvolupada pels psicòlegs Suay i Sanginès de la Societat Valenciana de Psicologia.

És una iniciativa molt interessant que, amb força èxit, s’està realitzant arreu del país en àmbits molt diversos i és, sens dubte, una eina innovadora per al foment de l’ús social del català. A més, es complementa perfectament amb una altra iniciativa molt potent com és el Voluntariat lingüístic, del qual ja havíem parlat.

Sant Jordi

2008-04-16T17:06:00.004+02:00

Amb Sant Jordi a les portes, no em puc estar d'indicar-vos uns enllaços amb recomanacions de llibres perquè pugueu remenar i triar:

Punt del llibre

Llibreria Abacus

Llibreria Caselles

Mercè Rodoreda

2008-04-16T16:35:00.003+02:00

La vostra companya M. Teresa ens va fer una completa i ben exposada presentació de la figura de l'escriptora Mercè Rodoreda (1908-1983), sens dubte un molt bon homenatge per celebrar el centenari del seu naixement.

| View | Upload your own

Us recomano una visita al web de commemoració de l'Any Rodoreda i us afegeixo uns quants enllaços més:

http://www.uoc.edu/lletra/noms/mrodoreda/index.html
http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/

I Mercè Rodoreda, joc de miralls, una exposició interactiva dedicada a la vida i obra de l'escriptora catalana.

Canto sense vergonya 2008

2008-04-14T23:36:00.001+02:00

Aquest proper diumenge, dia 20 d'abril, si us agrada la música i descobrir nous talents musicals, teniu una cita obligada: la quarta edició del concert Canto sense vergonya, que es farà al Cafè del Teatre de l’Escorxador, de Lleida, a partir de les 16,30 hores i es preveu que finalitzi a les 23,30 hores. Hi participaran un total de 15 grups que canten en català i un que interpreta temes en occità.

Canto sense vergonya va néixer l’any 2005, en el marc de la campanya “Dóna corda al català” i està pensat per a grups que fan música en català o en occità, amb independència de l’estil musical i del nivell artístic.

El concert 2008 ha anat precedit d'una sèrie de programes a Lleida Televisió que porten el mateix nom que el concert.

Guia pràctica d'acollida lingüística. Guia de recursos per a l'acollida en llengua catalana

2008-04-14T23:05:00.000+02:00

La Plataforma per la Llengua ha editat la Guia pràctica d'acollida lingüística, en la qual s'exposen reflexions i alguns recursos pràctics per als professionals i el voluntariat que acullen l'alumnat nouvingut i les seves famílies. Aquesta publicació s'emmarca en la campanya d'acollida lingüística de l'organització, que reconeix la funció del català com un dels principals eixos de la cohesió social, i com una oportunitat per a les persones nouvingudes en la mesura en què multiplica les seves oportunitats de promoció social.

Pot servir-vos d’eina de reflexió sobre la integració lingüística de la nova immigració i el paper que hi podem jugar com a ciutadans. És un tema que hem parlat més d’un vegada a l’aula.

Taula rodona. El model català i perspectives de futur de la llengua

2008-04-01T23:12:00.000+02:00

Com vam quedar en la darrera classe, el proper dimarts dia 8 d'abril i a les 18 h, en lloc de fer la sessió habitual, assistirem a la taula rodona que tindran lloc a l’aula 1.03 de l’Edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida.

El model català i perspectives de futur de la llengua
Intervindran: Xavier Rull (Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida), Miquel Pueyo (Universitat de Lleida; exsecretari general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya), Quim Capdevila (Universitat de Lleida), Francesc Ricart (SEDEC), representants de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, de la Plataforma per la Llengua i del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Aquesta taula rodona està organitzada, en el marc del cicle de conferències sobre el multilingüisme i la vida i mort de les llengües en el context actual, pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans amb la col·laboració del departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida.

Voluntariat per la llengua

2008-04-01T17:54:00.003+02:00

Com vaig fer amb els companys de Llengua catalana 1, i aprofitant les reflexions que alguns de vosaltres heu aportat a propòsit de l’entrada sobre l’entrevista a Carme Junyent El que mata el català és la indiferència, us proposo fer un pas més enllà i trencar amb aquesta indiferència: col·laborar com a voluntaris lingüístics en el programa del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Voluntariat per la llengua és un programa de foment de l'ús social del català que té com a objectiu facilitar a les persones que tenen coneixements bàsics de català la pràctica d'aquesta llengua en contextos reals de forma relaxada, per tal que es decideixin a parlar-la. A més es vol promoure entre el col·lectiu catalanoparlant la idea que no cal canviar de llengua per acollir millor les persones que arriben a casa nostra.

Per ser voluntari, l’únic que cal és ser major d’edat, parlar en català habitualment i que puguis dedicar 10 hores, una hora per setmana, a conversar en català amb la persona assignada.

En aquest enllaç, hi trobareu un vídeo en què una parella lingüística explica la seva experiència com a voluntaris:

http://www.vilaweb.tv/?video=5163

Si en teniu ganes, tan sol cal que empleneu el formulari següent: http://cpnl.cat/xarxa/cnllleida/voluntaris/apuntat_vol.html

I si voleu més informació:

http://cpnl.cat/xarxa/cnllleida/voluntaris/

O al Centre de Normalització Lingüística de Lleida:

C/ Governador Montcada, 13, 2n 2a

25002 Lleida

Tel. 973282607

Fax 973282631

lleida@cpnl.cat

Miquel Martí i Pol

2008-03-27T23:19:00.002+01:00

Us deixo la presentació que el vostre company Ramon ens va oferir sobre Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-2003), un dels poetes més populars i reconeguts en els darrers temps de la nostra literatura.

| View | Upload your own

Us hi afegeixo una pàgina amb fragments dels seus textos:
Poemes de Miquel Martí i Pol

El que mata el català és la indiferència

2008-03-26T23:13:00.002+01:00

Us enllaço amb una entrevista a la professora Carme Junyent que va sortir publicada al diari Avui el dia 26 de març: "El que mata el català és la indiferència”. Hi ha unes quantes reflexions a propòsit de l’Any Internacional de les Llengües (declarat per l'ONU per a aquest 2008) i de la situació del català que segur que us donaran arguments per a algun comentari.

Legislació lingüística

2008-03-24T23:58:00.000+01:00

Per al tema d’aquesta setmana, us indico un enllaç en el qual podreu trobar un recull estructurat de la legislació lingüística de Catalunya: Legislació i drets lingüístics al web de la Generalitat de Catalunya.

En aquest mateix web, i a l’apartat Preguntes més freqüents, hi torbareu respostes a aquelles qüestions que, de ben segur, més d’un cop us heu formulat vosaltres mateixos sobre els drets i els deures dels ciutadans pel que fa a l’àmbit de la llengua.

Per conèixer la legislació lingüística d’altres territoris dels Països Catalans —i de la resta d’Europa— us recomano el Recull de legislació lingüística del web de Gabriel Bibiloni.

Finalment, si teniu més interès en el tema legislatiu, us recomano la pàgina de Mercator. Mercator és una xarxa que té l’objectiu de posar a disposició d'estudiants, investigadors, docents, planificadors i legisladors recursos especialitzat i un servei d'informació expert sobre les llengües minoritzades d'Europa. La xarxa Mercator té tres centres de recerca i documentació i cada centre té un programa de treball propi i un rol especialitzat. És justament el centre ubicat a Catalunya, el que estudia el dret i la legislació lingüístics i l'ús d'aquestes llengües en l'administració pública.

Llengua i immigració: l'exemple Najat El Hachmi

2008-03-16T23:40:00.002+01:00

He pensat que us podria interessar una reflexió que he fet en el meu bloc personal, per això us la transcric íntegrament:

La llengua catalana es juga el futur en diferents camps, però el de la nova immigració és, sens dubte, un dels àmbits fonamentals per garantir-ne la supervivència en aquest segle XXI. Si les persones que vénen de fora i s’estableixen al nostre país no trien la nostra llengua com a llengua de relació amb la realitat més immediata que els envolta i opten pel castellà, que segurament és la tria més fàcil, la llengua catalana pot deixar de ser llengua de país per passar a ser, en el millor dels casos, llengua de grup.

Hi ha un volum important de nova immigració, i la situació que es va produir amb les migracions de mitjan segle XX ha deixat una forta petjada en la nostra societat; però malgrat això,la llengua catalana encara no ha perdut la fisonomia i, tot i que comparteix l’hegemonia lingüística amb la castellana, continua essent el símbol visible que ens identifica com a societat. Cal no perdre aquesta posició, perquè si anem renunciant progressivament a àmbits d’ús, el català pot acabar com un element folklòric del passat, més que no pas una eina per acarar el futur.

Per això és important que una persona com Najat El Hachmi hagi guanyat el Premi Ramon Llull. Perquè esdevé un exemple magnífic d’una persona d’orígens forans que, sense perdre aquest referents, ha fet seua la nostra cultura i la nostra llengua. De fet, com ella mateixa reclama, Najat El Hachmi és una catalana més.

Hem de tenir present, però, que amb això no n’hi ha prou, som els parlants amb el català com a llengua pròpia els que hi tenim més responsabilitat. Cal que ens hi comprometem, per exemple i senzillament, no renunciant a utilitzar el català en tots els àmbits i en totes les situacions, sense deixar-nos portar per falsos paternalismes, ni pel color de la pell del nostre interlocutor.

Aquí teniu una entrevista de Vilaweb a Najat El Hachmi i un breu resum bibliogràfic sobre l’autora.

També us deixo l’article Llengua i immigració (2002) de Carme Forcadell, on ofereix elements de reflexió sobre la llengua i la immigració a casa nostra i les possibilitats del català com a instrument d’integració.

El proper dia, en parlarem una mica a l’aula.

El bloc de Josep Pla: El quadern gris

2008-03-12T20:07:00.003+01:00

Tal com havia promès, el Joan ens fa arribar l'enllaç del bloc (bloQG, en diuen ells) de Josep Pla. Ja veureu que hi ha varies opcions, una de les quals és la subscripció al butlletí electrònic que us portarà fins al vostre correu un missatge amb un enllaç al bloc cada dia que s'hi publiqui l'entrada que toca (collonades, que diria Josep Pla).

http://elquaderngris.cat/blog/

El bloc del Quadern gris és una iniciativa de l’associació Xarxa de Mots, amb la col·laboració de la Fundació Josep Pla, de Palafrugell, i la cooperació d’altres persones i entitats.

Cada dia que Josep Pla fa una anotació en El quadern gris, en la mateixa data i amb 90 anys de diferència, el text figurarà íntegre en aquest bloc.

També ens adjunta el comentari de Josep M. Fonolleras, que escriu sobre aquest bloc al Periòdico, mitjà a través del qual el Joan es va assabentar d'aquesta iniciativa.

http://elquaderngris.cat/documents/EPC_070308_jmf.jpg

Pere Calders

2008-03-12T19:41:00.004+01:00

Us deixo la presentació que el vostre company Joan ens va oferir sobre Pere Calders (Barcelona, 1912-1994), un personatge fonamental de la nostra literatura i un antecedent bàsic per a la contística en llengua catalana actual, amb noms com Quim Monzó o Sergi Pàmies.

| View | Upload your own

També us escric l’enllaç al conte que el mateix Joan ens va llegir d’aquest autor.

El testament de la “Hiena”

Finalment, a través d’aquest darrer enllaç trobareu una altra pàgina amb més informació sobre Calders.

http://www.uoc.edu/lletra/noms/pcalders/

Tot parlant de Llull: Phantasticus. El cant de Ramon

2008-03-11T22:14:00.005+01:00

Just avui que hem parlat de Ramon Llull a l'aula, el diari electrònic Vilaweb ha publicat la notícia de la presentació, aquest vespre a l'Institut d'Estudis Catalans, del documental Phantasticus. El cant de Ramon, dirigit per Cesc Mulet, sobre la vida, l'obra i la influència de Ramon Llull. A més, si aneu a l'enllaç següent en podreu veure un vídeo amb algunes imatges del documental.

El català a l’edat mitjana

2008-03-07T15:52:00.002+01:00

En la propera sessió farem una aproximació històrica als primers anys de la llengua catalana. Per això ens caldrà parlar d’un personatge cabdal de la nostra cultura: Ramon Llull, que fou el creador de la prosa literària en llengua catalana. A més, gràcies a ell, el català esdevé la primera llengua romànica utilitzada per tractar temes que fins llavors eren reservats al llatí: filosofia, ciència, etc.

La seva obra té com a punt d’origen i està totalment condicionada per la missió que creia que el mateix Crist li havia encomanat, dedicar-se a l’apologia de la fe cristiana, i per això volia elaborar un sistema per convertir les proposicions cristianes a unes idees que els infidels poguessin entendre: la seva Arts.

Va escriure més de 400 obres —a més de en català, en llatí, àrab i occità— de les quals se'n conserven unes 256. D’aquestes obres podríem destacar: Fèlix o Llibre de meravelles, Llibre d’Evast e Blanquerna, l'Art breu, l'Arbre de Ciència o els poemes, com ara Desconhort (text íntegre) i el Cant de Ramon (text íntegre).

Us deixo un enllaç a una pàgina molt ben feta i amb molta informació sobre aquest autor:

Qui és Ramon Llull?

També parlarem de les quatre grans cròniques (escrites a final del segle XIII i durant el XIV) són un conjunt historiogràfic que representa la consolidació de la prosa catalana.

La Crònica de Jaume I o Llibre dels fets (edició electrònica).
La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere (edició electrònica).
La Crònica de Ramon Muntaner (edició electrònica).
La Crònica de Pere el Cerimoniós.

Finalment, també ens caldrà parlar de la Cancelleria Reial, creada al segle XIII com a organisme administratiu i burocràtic i reformada profundament per Pere III. La prosa de la Cancelleria fou un factor important d’unitat de la llengua administrativa i literària fins que acabà sent una mena d’estàndard.

El pam de llengua

2008-03-04T23:51:00.005+01:00

El grup de recerca Llengua i Mèdia de la Universitat Autònoma de Barcelona ha obert un espai interactiu anomenat "El pam de llengua" en el seu web.

Els investigadors que el formen volen que sigui un lloc de debat sobre la llengua dels mitjans de comunicació.

Us animo a fer-hi un cop d'ull, ja hi han penjat uns quants articles en què opinen i reflexionen sobre la llengua de la televisió, la ràdio i la premsa, penso que us pot interessar. A més, als promotors dels web els agradaria que això provoqués la participació activa de tots aquells que vulguin dir-hi la seua, en un to directe i planer.

Si en teniu ganes i alguna cosa a dir, vosaltres també hi podeu participar, penseu que parlen de la televisió nostra de cada dia, no d'aspectes complexos de la sintaxi normativa.

Vall de Benasc

2008-03-01T18:37:00.003+01:00

L’altre dia, a l’aula, va sortir el tema de la varietat lingüística emprada per les persones originàries de la Vall de Benasc. Un company de classe, que té aquesta varietat lingüística com a materna, ens en va fer una breu demostració. Davant l’expectació generada i l’interès lingüístic que sens dubte té aquesta varietat, he cregut convenient oferir-vos-en més informació.

El benasquès (patuès) és una varietat parlada a la Vall de Benasc, a la Ribagorça aragonesa, per entre 1.000 i 2.500 persones. El Benasquès és considerat per alguns com un dialecte del català de transició amb l’aragonès (i fins i tot amb el gascó), tanmateix per les seues peculiaritats i diferències amb el català hi ha opinions diferents, i no està tan clara la seua adscripció ni al català ni a l’aragonès.

Us proposo la lectura de l’article sobre el benasquès que hi ha a la Viquipèdia, on trobareu informació sobre aspectes fonològics, morfològics i sintàctics, i així el proper dia els podrem comentar a l’aula.

Viquipèdia

Pel que fa la lèxic, us deixo un enllaç a un dicsionari de patués.

Altres pàgines amb informació:

Gran Enciclopèdia Catalana

Gran Enciclopedia Aragonesa

El català a la Franja gaudeix de bona salut?

2008-02-27T22:36:00.000+01:00

Segons el sociòleg Natxo Sorolla, el català a la Franja de Ponent, tot i no tenir reconeixement legal, gaudeix de bona salut. A aquesta conclusió hi ha arribat el sociòleg després d’analitzar l’últim estudi sociolingüístic de la Franja que van realitzar en l'any 2003 els governs aragonès i català.

Podem pensar que el senyor Natxo Sorolla és molt optimista, de fet ho penso, però les dades que té a la mà són molt fiables. Són les dades que s’extreuen d’un treball demogràfic encomanat per la Secretaria de Política Lingüística i publicades darrerament sota el títol Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. L’obra neix de l’enquesta d’usos lingüístics que es va iniciar l’any 2002, un projecte molt ambiciós que a través d’un seguit d’enquestes ha aconseguit recollir dades objectives sobre coneixements, usos i actituds lingüístiques en tots els territoris de parla catalana: l’Alguer, Andorra, Catalunya, la Catalunya del Nord, el País Valencià, la Franja de Ponent i les Illes Balears.

Vida i mort de les llengües: conflictes lingüístics al segle XXI

2008-02-27T21:45:00.000+01:00

Del 4 de març al 8 d'abril, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de la Universitat de Lleida realitzarà, amb la col·laboració del departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida un cicle de conferències sobre el multilingüisme i la vida i mort de les llengües en el context actual. El cicle de conferències que ha estat reconegut amb dos crèdits de lliure elecció té un preu de nou euros i es realitzarà a la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida.

He pensat que aquest cicle o alguna de les sessions us podia interessar, per això us en detallo tot seguit el programa.

Dimarts 4 de març
Carme Junyent (Universitat de Barcelona)
Vida i mort de les llengües: radiografia del multilingüisme al món i la seua evolució

Dijous 6 de març
Aitor Carrera (Universitat de Lleida)
L’estat contra la llengua: desenvolupament del jacobinisme lingüístic. El cas occità

Dijous 13 de març
Quim Gibert (psicòleg)
Conseqüències del conflicte lingüístic: els prejudicis lingüístics

Dimarts 25 de març
Chabier Tomás (Sociedat de Lingüística Aragonesa)
El jacobinisme lingüístic: el cas de l’aragonès, una llengua tocada de mort

Dijous 27 de març
Carles Castellanos (Universitat Autònoma de Barcelona)
La normalització i l’estandardització lingüístiques

Dimarts 1 d’abril
Albert Turull (Universitat de Lleida)
Gestió efectiva del multilingüisme. Casos pràctics: Suïssa, Finlàndia, Bèlgica, Canadà

Dijous 3 d’abril
Miquel Àngel Pradilla (Universitat Rovira i Virgili)
La contraplanificació lingüística: el País Valencià i la llengua catalana

Dimarts 8 d’abril
Taula redona: el model català i perspectives de futur de la llengua
Intervindran: Xavier Rull (Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida), Miquel Pueyo (Universitat de Lleida; exsecretari general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya), Quim Capdevila (Universitat de Lleida), Francesc Ricart (SEDEC), representants de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, de la Plataforma per la Llengua i del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Totes les xerrades i la taula redona tindran lloc a l’aula 1.03 de l’Edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida, a partir de les 18:00h.

Combat entre el bloc i el blog

2008-02-13T13:06:00.003+01:00

Parlàvem a l’aula sobre la denominació de bloc en llengua catalana, i us vaig comentar que hi havia una polèmica encetada sobre aquesta qüestió.

El Termcat, el Centre de Terminologia de Catalunya, defineix bloc com: “Pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos”. I accepta per al català exclusivament el mot bloc.

Hi ha, però, veus dissidents com la del lingüista Gabriel Bibiloni, de qui ja us parlava en una altra entrada:

Bloc o blog

Finalment, us deixo l’enllaç cap un vídeo d’una de les taules rodones que van tenir lloc a les Jornades sobre la Catosfera que es van celebrar fa poc a Granollers. Les intervencions de les dues persones de la taula no són excessivament aclaridores, però us poden aportar algun argument sobre les posicions de la polèmica.

Combat entre bloc o blog

Tornem amb l'estàndard

2008-02-10T12:58:00.000+01:00

Us proposo la lectura d'un text del lingüista Gabriel Bibiloni sobre la llengua estàndard: La llengua estàndard en una situació de normalitat. És un text una mica llarg i tècnic, però crec que després del curs passat ja tenim un base prou sòlida per poder treballar alguns escrits amb "substància". Recordeu que, a Llengua catalana 1, van definir estàndard, i és a partir d'aquest concepte que Bibiloni introdueix altres definicions i reflexions sobre la situació social de les llengües i la percepció que en tenen els parlants. Si teniu temps, entreteniu-vos-hi una mica i cerqueu tots aquells conceptes que van sortint en el text: normalitat lingüística, llengua minoritària, llengua minoritzada, llengua subordinada, estàndard, ús, conflicte lingüístic, lleialtat lingüística...
http://bibiloni.cat/textos/estandard_normalitat.htm

La traïdora dièresi

2008-02-10T12:33:00.000+01:00

La dièresi és el primer tema que treballarem en aquest curs. Per això us escric uns quants enllaços relacionats amb l'ús de la dièresi per si us hi voleu entretenir una mica més.

Què és la dièresi?
http://ca.wikipedia.org/wiki/Di%C3%A8resi

Com i quan s'utilitza?
http://salc.upf.edu/gl/salc/3/32/323/3231/32314/to04037.htm

Voleu practicar-la?
Un joc:
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/dieresi/index_b.htm#

Uns exercicis:
http://www.xarxabcn.net/torrelles/cursdecatala/tema3catala.htm

I uns dictats:
http://www6.gencat.net/llengcat/aprencat/dictats/sufic_dieresi.htm

I segur que, si busqueu, encara podeu trobar més recursos a Internet (feu-me'ls arribar i els incorporarem).

Llengua catalana 2 al Títol Sènior en Cultura, Ciència i Tecnologia de la Universitat de Lleida

2008-01-30T22:05:00.000+01:00

Objectiu

Aprofundir en la tasca iniciada en l’assignatura llengua catalana 1, per avançar cap un coneixement mitjà de la llengua catalana que permeti a l’alumne emprar-la amb normalitat i correcció acceptable en qualsevol situació comunicativa, ja sigui oral o escrita.

Continguts

Domini del sistema lingüístic

1. Incidir en el treball del sistema lingüístic (amb un ús pedagògic de la xarxa Internet) per aconseguir que l’alumne adquireixi uns coneixements que li permetin aplicar les convencions ortogràfiques generals;

2. generar estructures en català (discurs indirecte, correlacions verbals, perífrasis, oracions impersonals...);

3. seleccionar elements lèxics o gramaticals d’acord amb el context semàntic i/o gramatical;

4. formar paraules aplicant els principals mecanismes de derivació i escollir el significat d’una paraula o expressió.

Expressió escrita, comunicació oral i comprensió lectora

Continuar treballant l’expressió i la comprensió de textos orals i escrits en diferents varietats funcionals.

Marc social, cultural i històric

Reprendre el tractament d’aspectes bàsics sobre l’origen, la història i la situació actual de la llengua.

Metodologia

El sistema d’aprenentatge emprat és interactiu, de manera que l’alumne no ha d’assimilar els coneixements de manera passiva sinó que els assumeix de forma pràctica a partir d’exercicis i explicacions compartides entre professor i alumne.

Hi ha exposicions teòriques bàsiques i senzilles a partir de les quals es treballa el tema amb activitats pràctiques de forma tradicional o a través d’Internet (bloc).

Avaluació

Assistència

Treball individual

Pràctiques d’aula i al bloc