Espai de llengua

El manifiesto por una lengua común

2008-07-03T00:59:00.001+02:00

Al bloc personal hi he aportat una reflexió sobre El manifiesto por una lengua común que pot ser del vostre interès. És relativament breu, però us pot donar algunes de les claus per a la interpretació del text. Si voleu podeu fer els vostres comentaris i reflexions, ja sigui aquí o al mateix bloc.

La llengua del pati

2008-06-20T16:03:00.001+02:00

Avui, la premsa del país publica les dades de l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de 4t d’ESO de Catalunya que s’ha elaborat impulsat pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (Departament d’Educació) i la Secretaria de Política Lingüística. L’estudi tracta, entre altres coses, sobre l’ús de la llengua en el context escolar. I de les dades que aporta se n’extreuen diferents conclusions que han estat presentades en forma de titulars per aquests diaris.

Podríem fer moltes consideracions sobre el tema, i la primera és que no tot el que diu l’estudi és negatiu. Tanmateix, allò que us voldria destacar és que el català continua perdent terreny davant del castellà al pati, i quan dic al pati, vull dir en els àmbits d’oci on l’adolescent, i el no tan adolescent, socialitza el seu lleure (la discoteca, el cinema...). Els models culturals que ens arriben per a aquests espais són bàsicament forans: des de les telesèries, els grups musicals, els films o els programes televisius --tipus Operación Triunfo. Les referències d’una part important de la joventut parlen una llengua, aquella que acaba esdevenint la llengua d’ús habitual quan “juguen” a assemblar-se als seus ídols. A més a més, a això, s’hi afegeix un fals cosmopolitisme dels que ja són més grandets que creuen que l’ús del castellà els acosta més a un món globalitzat.

I segur que encara hi ha més raons, però el problema és que quan parlem de canvis d’usos, de referències, models... hi ha implicacions psicològiques, socials i, fins i tot, ideològiques que difícilment es poden canviar mitjançant la promulgació de directius legislatives o de campanyes de sensibilització. Jo no hi tinc la solució, però he de reconèixer que em preocupa, vivim en la societat de l'oci, mai en la història de la humanitat havíem jugat tant, els joves i els grans, si la llengua catalana perd l'àmbit d'ús del lleure, perd aquell àmbit que ens defineix com a societat.

Us deixo els enllaços a la notícia del diari Avui i a l'editorial del mateix diari.

L’Académie i les llengües minoritzades

2008-06-17T00:04:00.006+02:00

En un post anterior comentava que l'Assemblea francesa havia decidit modificar la Constitució per incloure-hi el reconeixement de les llengües minoritzades de l’Estat francès, entre elles el català. Sembla que aquest fet no ha agradat gens a l'Acadèmia de la llengua francesa que l’ha qualificat d'"atemptat a la identitat nacional francesa" i ha sol·licitat la retirada de l'esmena inserida a la Constitució francesa on s'especifica que "les llengües regionals són patrimoni de França".

Malauradament, la tradició jacobina ha fet acte de presència i l’Académie française ha demostrat manca de sensibilitat i prepotència contra aquelles llengües més desvalgudes amb qui la llengua francesa comparteix territori. Esperem i desitgem que els polítics, en aquest cas, no s'escoltin els gramàtics.

12 juin 2008 :
déclaration de l’Académie française

(Cette déclaration a été votée à l'unanimité par les membres de l'Académie française dans sa séance du 12 juin 2008).

Depuis plus de cinq siècles, la langue française a forgé la France. Par un juste retour, notre Constitution a, dans son article 2, reconnu cette évidence : « La langue de la République est le français ».

Or, le 22 mai dernier, les députés ont voté un texte dont les conséquences portent atteinte à l’identité nationale. Ils ont souhaité que soit ajoutée dans la Constitution, à l’article 1er, dont la première phrase commence par les mots : « La France est une République indivisible, laïque, démocratique et sociale », une phrase terminale : « Les langues régionales appartiennent à son patrimoine ».

Les langues régionales appartiennent à notre patrimoine culturel et social. Qui en doute ? Elles expriment des réalités et des sensibilités qui participent à la richesse de notre Nation. Mais pourquoi cette apparition soudaine dans la Constitution ?

Le droit ne décrit pas, il engage. Surtout lorsqu’il s’agit du droit des droits, la Constitution.

Au surplus, il nous paraît que placer les langues régionales de France avant la langue de la République est un défi à la simple logique, un déni de la République, une confusion du principe constitutif de la Nation et de l’objet d'une politique.

Les conséquences du texte voté par l'Assemblée sont graves. Elles mettent en cause, notamment, l’accès égal de tous à l'Administration et à la Justice. L'Académie française, qui a reçu le mandat de veiller à la langue française dans son usage et son rayonnement, en appelle à la Représentation nationale. Elle demande le retrait de ce texte dont les excellentes intentions peuvent et doivent s'exprimer ailleurs, mais qui n'a pas sa place dans la Constitution.

http://www.academie-francaise.fr/actualites/index.html

El nou web de la Societat d'Onomàstica

2008-06-12T22:36:00.004+02:00

L’any 1980, Enric Moreu-Rey --juntament amb altres professors i estudiosos-- va fundar la Societat d'Onomàstica, amb la intenció òbvia de dedicar-se a la recerca en el camp de l'onomàstica, l’estudi dels noms propis en general, tant de persona (antroponímia) com geogràfics (toponímia).

Actualment, l'objectiu de la Societat és, principalment, el foment de l'inventari, l'estudi i la defensa dels noms propis, dels de persona i dels de lloc; la coordinació de les activitats dels investigadors; la publicació d'un Butlletí Interior i de monografies especialitzades; l'assessorament tècnic a persones i col·lectius; l'organització de col·loquis i conferències sobre els temes indicats i l'inventari de bibliografia i documentació.

Just ara, la Societat d’Onomàstica ha inaugurat un nou web, mitjançant el qual pretén oferir el màxim de recursos, eines i actualitat: novetats editorials, conferències, exposicions, congressos, notícies, descàrregues de mapes, enllaços, articles, bibliografia, etc.

Aquí us en deixo l’enllaç per si teniu interès en aquest àmbit que tant apassiona els estudiosos que s’hi dediquen:

www.onomastica.cat

Petit atles lingüístic del domini català

2008-06-10T22:48:00.001+02:00

Un atles lingüístic és un recull de mapes que contenen la transcripció fonètica de les mateixes paraules en diferents punts del domini lingüístic, de manera que s’hi pugui estudiar la variació i els trets fonètics, morfològics, sintàctics o lèxics dels parlars d'una llengua en el territori.

L’Institut d’Estudis Catalans està publicant en volums l’Atles lingüístic del domini català, sota la direcció de Joan Veny i Lídia Pons, editat a partir del 2001. Ara, l’Institut ha volgut complementar aquesta feina oferint-nos el Petit atles lingüístic del domini català, una versió manejable de l’atles en volums de què abans us parlava. Sens dubte una eina pràctica i de consulta ràpida per a estudiants i estudiosos, i fins i tot per a persones interessades en la llengua o simples curiosos.

El català al web del Parlament Europeu

2008-06-06T00:50:00.007+02:00

El web del Parlament Europeu no té versió en català, o sí. Un jove de Lleida ha fet una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu, però no és oficial.

www.europarl.cat

Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el català*, el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut.

Passeu aquesta informació als vostres contactes, com més visites més possibilitats hi ha que s'ho repensin!

* Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu

Catalan, a Business Opportunity

2008-06-05T17:28:00.006+02:00

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació ha publicat aquest vídeo per al foment de l'ús de llengua catalana entre les empreses internacionals que operen als Països Catalans. A més de ser una eina de promoció molt ben pensada, té una factura acurada i ben produïda.

Us afegeixo part del text que acompanya el vídeo, que està anglès, i la traducció al català:

"Within the European Union there is no other case of a language spoken by so many millions of inhabitants which is not fully present in the majority of mass-market goods. For many products, Catalan is still the exception. The erroneous criteria of associating the importance and therefore the consideration of a language with the fact that it belongs to an independent state affects its status in all areas.

Everywhere in democratic and developed countries, linguistic communities with a volume of consumers similar to that of Catalan are always respected. There are no objective reasons to justify discriminatory treatment of Catalan consumers. Catalan consumers have exactly the same rights as any other European consumers and furthermore, their economic strength is often much higher than that of other linguistic communities that already have all products available in their language, and therefore production in Catalan is fully economically justifiable.

The presence of Catalan within products is one of the precepts included in what is called social responsibility. Labelling in Catalan is as much a part of responsible consumption as respect for the environment, the consumer's right to appropriate product information and the rights of workers involved in production. If a company has a public commitment to act according to a code of ethics by which it takes into account the communities where it operates, or if it is committed to not showing racist or discriminatory attitudes for cultural or social reasons, then it should label in Catalan at least essential information for all its mass-market products distributed in Catalan territory."

http://www.gencat.cat/societatdelainformacio/cbo/

[Dins de la Unió Europea no hi ha cap altre cas d'una llengua parlada per tants milions d'habitants que no és plenament present en la majoria de béns de mercat massiu. Per a molts productes, el català és encara l'excepció. Els criteris erronis d'associar la importància i per això la consideració d'una llengua amb el fet que pertanyi a un estat independent afecta el seu estatus en totes les àrees.

A tot arreu, en els països democràtics i desenvolupats, les comunitats lingüístiques amb un volum de consumidors similars al del català sempre es respecten. No hi ha raons objectives per justificar un tractament discriminatori als consumidors catalans. Els consumidors catalans tenen exactament els mateixos drets com alguns altres consumidors europeus i, a més, la seva força econòmica és sovint molt més alta que d'altres comunitats lingüístiques que ja tenen tots els productes disponibles en la seva llengua, i per això la producció en català és econòmicament justificable.

La presència del català dins dels productes és un dels mandats judicials inclosos en el que s'anomena responsabilitat social. Etiquetar en català és tant una part de consum responsable com el respecte pel consumidor, que vol informació sobre producte, i pels drets de treballadors implicats en la producció. Si una companyia té un compromís públic per actuar segons un codi d'ètic pel qual té en compte les comunitats on opera, o evita actuacions racistes o actituds discriminatòries per raons culturals o socials, llavors hauria d'etiquetar en català com a mínim essencial tota la informació per a tots els seus productes de mercat massiu distribuïts en territori català.]

Acollir en català

2008-06-04T23:56:00.001+02:00

El Departament d'Acció Social i Ciutadania i la Plataforma per la Llengua han presentat diversos materials d'acollida lingüística per a persones immigrants elaborats per la Plataforma amb la col·laboració del Departament. En concret, el material presentat és la 'Guia pràctica d'acollida lingüística', de la qual ja us n’havia parlat en una altra entrada al bloc, i el tríptic 'El català, llengua d'acollida'.

El tríptic és un material de sensibilització escrit en set llengües (català, urdú, castellà, àrab, amazic, xinès i anglès) i que pretén conscienciar les persones immigrades de la importància i utilitat de conèixer la llengua catalana per a la seva vida diària, a través de diverses vinyetes que mostren diferents situacions quotidianes, i que acaben amb la demanda ‘Demana que et parlin en català per poder aprendre’l millor!’.

Podeu llegir tota la notícia a Gencat.cat.

El cinema en català: una missió impossible?

2008-06-02T16:43:00.002+02:00

La Plataforma per la Llengua, ja fa un temps, ha engegat una campanya a través d’una divertida animació que il·lustra la situació en què es troben els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya quan volen veure cinema en català. La campanya té com a objectiu conscienciar la població i fer patent el greuge que patim quan volem anar a veure cinema en català i, indirectament, incidir també en els exhibidors, els distribuïdors i els productors.

"El cinema en català: una missió impossible?"

800 anys de Jaume I

2008-05-30T00:30:00.000+02:00

L’Ajuntament de Barcelona, en ocasió de la commemoració dels vuit-cents anys del naixement del rei Jaume I, ha elaborat un web amb vídeos que ens aproximen la figura del sobirà, crec que és una bona excusa i un material amè per conèixer una personalitat fonamental de la història del nostre país.

800 anys de Jaume I

L'Estat francès reconeix les anomenades llengües regionals

2008-05-26T23:53:00.000+02:00

Us parlava recentment, en una entrada en el meu bloc personal, sobre el debat que hi va haver a l'Assemblea francesa el passat 7 de maig en què per primera vegada se sentia el català a la cambra i es proposava el reconeixement de les llengües minoritàries de l'Estat francès, entre les quals hi ha el català, l'occità, l'alsacià, el basc, el bretó i el cors.

Ara, aquella proposta s’ha materialitzat amb l’aprovació d’una esmena al projecte de llei de reforma del text constitucional francès, de manera que recollirà que 'Les llengües regionals pertanyen al seu patrimoni' [al patrimoni de la República].

L'esmena proposada, doncs, té en compte en la constitució les llengües anomenades regionals i obre una porta a la seua promoció en un territori on fins ara tècnicament no existia altra llengua que la francesa i, a tot estirar, unes parles locals desqualificades sota el terme de “patois”. Esperem que aquest canvi de plantejament no arribi excessivament tard per a alguna d’aquestes llengües.

El nacionalisme lingüístic. Una ideologia destructiva

2008-05-25T12:27:00.004+02:00

Si us dic que un lingüista anomenat Juan Carlos Moreno, catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid, ha escrit un llibre que es titula El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructiva, pensareu, com vaig fer jo mateix, que es tracta d’una obra que ataca sense contemplacions la diversitat lingüística de l’Estat i la normalització de les llengües minoritzades. Estem acostumats que la paraula “nacionalismo” s’usi per desacreditar aquells que estem més desvalguts i que maldem per sobreviure, i no pas per identificar aquells que realment poden practicar el nacionalisme perquè són els únics que tenen una nació reconeguda i defensada des de les institucions de l’Estat. Però la sorpresa és que, en aquest cas, Juan Carlos Moreno intenta desemmascarar justament aquesta manipulació, la que s'amaga sota un nacionalisme lingüístic subjacent que amb arguments teòricament liberals i democràtics promou la destrucció lingüística més descarada.

Us deixo un enllaç cap a una entrevista que fan a l’autor i un article seu sobre els prejudicis sobre l’euskera.

Si us plau, parla’m en català

2008-05-19T23:19:00.003+02:00

La Plataforma per la Llengua ha iniciat una campanya que vol transmetre la idea que canviar de llengua si no és necessari, és a dir, si ens entenen, suposa un perjudici per a les persones que l’aprenen i ens perjudica com a col·lectiu. Volen fer arribar als catalanoparlants el missatge que la responsabilitat de l’ús social de la llengua és de tothom.

La campanya “Si us plau, parla’m en català” pretén, doncs, incidir en l’ús social de la llengua. I ho fa a través d’unes postals que tenen un text explicatiu i, algunes, un vídeo. Aquí us en deixo un exemple, la postal de Danjuma, kofi, Shadrak i Margaret.

Danjuma, kofi, Shadrak i Margaret són de ghana, i ens expliquen que al seu país es parlen moltes llengües diferents: l'ewe, l'adangbe, l'àkan, el dagdandi, el mempruli... Van marxar de Ghana perquè no hi tenien feina. Son conscients que causa un cert impacte que tantes persones d'arreu del món hàgin vingut a viure aquí. Però ells tenen ganes d'integrar-se, i parlar en català és una bona manera de fer-ho. I acaben dient que aprendre català és molt útil, però sobretot és important perquè els ajuda a tenir feina i també serveix per trobar-ne una de millor.

http://parlacatala.cat/

Què llegeixes?

2008-05-16T16:40:00.008+02:00

Què llegeixes és la comunitat virtual en català sobre llibres, lectures i literatura. Hi podràs escriure sobre els teus llibres, les teves llibreries, els teus autors. Què llegeixes també és ple de concursos sobre llibres i literatura.

Us informo d’una iniciativa que pot interessar els més lletraferits: Què llegeixes? Es tracta d'un fòrum de lectura a Internet, organitzat per edats —fins a onze anys, de dotze a setze anys, i a partir de disset anys— i dirigit a tothom, tot i que amb una atenció especial cap a les biblioteques i les escoles.

Aquest espai per a la reflexió literària va néixer com a joc per fomentar la lectura a través d'Internet, a propòsit de l'Any del Llibre i la Lectura. Aquell joc ja s’ha acabat, però ara torna la iniciativa amb un altre plantejament. Els lectors que hi participin podran compaginar les seves opinions entorn a tot tipus d'àmbits del món de la lectura i alhora s'oferiran jocs i concursos.

Per participar-hi, cal registrar-se al fòrum:

http://www.quellegeixes.cat/

Quim Monzó

2008-05-13T22:55:00.007+02:00

L'Antoni ens ha ofert una molt ben estructurada aproximació a la figura carismàtica de Quim Monzó.

| View | Upload your own

La pàgina personal de l'autor:
http://www.monzo.info/indc.htm

La pàgina sobre l'autor a Lletra:
http://www.uoc.edu/lletra/noms/qmonzo/

Discurs inaugural de la Fira de Frankfurt, de Quim Monzó

L'auca com a eina pedagògica

2008-05-12T14:30:00.003+02:00

Aquestes darreres sessions de Llengua catalana 2 del Títol de Graduat Sènior les dedicarem a fer un repàs pràctic d’aquells aspectes que hem anat treballant al llarg del curs. Amb aquesta intenció tinc preparats uns exercicis “diferents” de gramàtica que farem a l’aula i, pel que fa als aspectes més teòrics com la història de la llengua o la sociolingüística, us proposo un repàs mitjançant una eina desenfadada: l’auca.

L’auca és un gènere artístic amb una important tradició en la nostra cultura, i el seu origen prové d'un perfeccionament dels dibuixos del joc de l’oca en el segle XVII. La forma tradicional de l’auca, de molta difusió durant el segle XIX, fou la d'un full imprès de format gran amb quaranta-vuit vinyetes que parlaven sobre un tema en concret i s’acompanyaven cada una per dos versos heptasíl·labs amb rima consonant. El que està clar és que la característica cabdal de l'auca és el fet que la llegenda al peu de l’estampa o vinyeta, el dibuix de la qual s'ha d’ajustar al text que l’acompanya, és escrita en vers, ja sigui en rodolins, tercetes o quartetes.

Amb aquesta intenció us deixo uns quants enllaços, relacionats amb els continguts que hem anat tocant, que estan penjats a l'espai d'Internet de l'IES Pius Font i Quer de Manresa on tenen una paret virtual dedicada a les auques sobre diferents autors o temes de llengua i literatura catalana: La paret de les auques.

Auca de la Normalització

Auca de la Història de la Llengua Catalana

Auca de la Història de Catalunya

Auca dels Trobadors

Auca de Ramon Llull

Auca d'Ausiàs March

Auca de la Renaixença

Auca de Jacint Verdaguer

Auca de Pompeu Fabra

Auca de Joan Coromines

També podeu trobar explicacions i més auques a la pàgina: Rodolins.cat.

Premis Llanterna Digital 2008

2008-05-10T17:46:00.007+02:00

Si us agrada fer gravacions amb la vostra càmera de vídeo o, fins i tot, amb el vostre mòbil, ara teniu l’oportunitat de fer-vos un lloc en el món de la direcció. Podeu presentar les vostres creacions als Premis Llanterna Digital, uns premis dirigits a les comunitats lingüístiques catalana i occitana d’arreu del món i en els quals es poden presentar obres amb l’àudio, o la subtitulació, en qualsevol d’aquestes dues llengües.

És molt més fàcil del que sembla, tan sols heu de fer obres de menys de 3 minuts o menys de 60 segons, aquestes darreres només en categoria oberta. L’única condició és que els curtmetratges han d’incloure, com a mínim, una presentació amb el títol de l’obra i uns crèdits finals amb l’autoria. La durada de la presentació i dels crèdits no computa en la durada total.

L’edició 2008 s’emmarca en l’Any Internacional de les Llengües. Per aquest motiu, les obres a concurs hauran de respondre al lema “Un món que parla”. Les bases dels Premis i tota la informació complementària es poden trobar a www.llanternadigital.cat

Aquí podeu veure les obres de l'edició anterior: http://www.youtube.com/view_play_list?p=15C7D6B3907C8A2D

I els guanyadors:
http://www.llanternadigital.cat/ed1/index-catala.htm

L'altra llengua catalana: la llengua de signes

2008-05-07T19:12:00.009+02:00

Si us pensàveu que, de llengua catalana, n’hi havia tan sols una, anàveu ben errats. Hi ha una altra llengua catalana: la llengua de signes, que utilitzen les persones sordes de Catalunya.

La sordesa, que és la condició de la persona privada del sentit de l'oïda, comporta dificultats comunicatives a les persones que la pateixen, ja que els fa difícil percebre i comprendre la informació, la qual cosa, a més, els complica el desenvolupament de les habilitats comunicatives.

Amb la intenció que les persones sordes puguin establir un canal d’informació per a la relació amb l’entorn social que les envolta, s’ha desenvolupat una llengua natural concreta: la llengua de signes

Si en el llenguatge oral ens comuniquem a través del canal auditiu, en la llengua de signes ho fem a través del canal visual. Té una gramàtica que es realitza mitjançant el moviment, l’orientació i la ubicació espacial de les mans, i també, d’altres elements gestuals com la cara, els llavis, el cap, les espatlles...

La llengua de signes catalana, amb reconeixement oficial des de 1994, és una llengua utilitzada per unes 32.000 persones a Catalunya: més de 25.000 usuaris oients d'aquesta llengua (familiars, professors, intèrprets, estudiants, etc.) i aproximadament més de 7.000 persones sordes usuàries.

Pel que fa a la relació amb les altres llengües de signes, s'estima que la intel·ligibilitat entre la llengua de signes catalana i les llengües de signes més properes, la valenciana o la castellana, és d’un 50%.

Federació de persones Sordes de Catalunya

Vocabulari bàsic de la llengua dels signes catalana

Un reportatge sobre la llengua de signes catalana:

La mort de les llengües

2008-05-05T22:07:00.003+02:00

Us vull recomanar un programa que emetrà el Canal 33 aquest dimarts, 6 de maig, a les 22.10 h en el programa 60 minuts: Veus del món. El perill d'extinció. Una producció danesa, dirigida per Janus Billeskov Jansen i Signe Burge Sorensen, que intenta explicar com la història de la colonització ha influït el mapa lingüístic del món. Explica les històries dels guanyadors i els perdedors i la història del que es pot sentir en ser l'última persona del planeta en parlar una llengua: representa la fi d'una manera d'entendre la vida.

També es reflexiona sobre com els joves, amb influències occidentals i que viatgen molt, per negocis o vacances, han fet de l'anglès el gran idioma internacional, el punt de referència i d'intercanvi, i quina influència pot tenir tot plegat en un futur, i també recull les dificultats de traduir la riquesa de les cultures i les llengües, quan una llengua vol dir, també, tot un sistema de veure el món, tot un sistema d'interpretació.

Màrius Torres

2008-04-30T16:05:00.002+02:00

El Rafel va fer una interessant aproximació a la figura del poeta lleidatà Màrius Torres, aquí en teniu la presentació.

| View | Upload your own

Sobre Màrius Torres, us deixo els enllaços següents:

http://www.uoc.edu/lletra/noms/mtorres/index.html (el personatge)

http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/torres.htm (selecció de poemes)

Badades lingüístiques

2008-04-29T15:25:00.001+02:00

Tots, quan escrivim —i més ara amb els nous mitjans d’edició—, tenim una tendència natural a produir badades lingüístiques. A voltes, les detectem i les eliminem, però quan queden escrites poden produir un ensurt graciós al lector desprevingut del text. Us vull recomanar un bloc molt divertit sobre llengua: Base de badades. Petit diccionari ludicofestiu de la llengua catalana. Recull badades lingüístiques involuntàries —i no tan involuntàries, suposo— amb la definició corresponent. Val molt la pena. "bloc altament recomamable".

Veles e vents

2008-04-28T23:55:00.004+02:00

Una bona manera d’aproximar-se a l'obra d'Ausiàs March és a través dels seus poemes musicats per artistes contemporanis. No seré gens original, però sens dubte és la millor interpretació d’un poema de March: Veles e vents cantada i adaptada per Raimon.

Veles e vents han mos desigs complir,

faent camins dubtosos per la mar.

Mestre i ponent contra d’ells veig armar;

xaloc, llevant, los deuen subvenir

ab llurs amics lo grec e lo migjorn,

fent humils precs al vent tramuntanal

que en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,

mudant color e l’estat natural,

e mostrarà voler tota res mal

que sobre si atur un punt al jorn.

Grans e pocs peixs a recors correran

e cercaran amagatalls secrets:

fugint al mar, on són nodrits e fets,

per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,

de què la part pitjor me’n romandrà;

e de vós sap lo qui sens vós està.

A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,

perquè amor per mort és anul·lat:

mas jo no creu que mon voler sobrat

pusca esser per tal departiment.

Jo só gelós de vostre escàs voler,

que, jo morint, no meta mi en oblit.

Sol est pensar me tol del món delit,

car nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d’amar perdau poder,

e sia tost en ira convertit.

E, jo forçat d’aquest món ser eixit,

tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé,

de què la part pitjor me’n romandrà,

e de vós sap lo qui sens vós està:

A joc de daus vos acompararé.

Sintaxi segons los escrits en prosa de Bernat Metge

2008-04-27T23:38:00.000+02:00

Alfons Par (1879-1936) és un d’aquells personatges originals que tot sovint ens dóna la cultura catalana. Industrial de professió i filòleg per afició, es va dedicar a l’estudi de l’obra de Shakespeare i a l’estudi de la llengua. La seua obra principal en aquest darrer àmbit és la Sintaxi segons los escrits en prosa de Bernat Metge (1923), un treball de gramàtica històrica que va haver de publicar a Alemanya perquè a Catalunya no gaudia del suport que necessitava, bàsicament perquè aquest estudiós autodidacta s’alineava entre els antinormativistes, aquells que no volien adaptar-se a la normativa fabriana que s’imposava des de l’àmbit institucional del país.

Ara, ens arriba la notícia que la biblioteca digital francesa Gallica permet la consulta en línia del text complet d’aquesta Sintaxi catalana d'Anfós Par. Un text per a estudiosos, però que no deixa de ser un interessant recurs disponible a la xarxa.

Si voleu saber més coses d’aquest personatge polifacètic, us recomano l’article de Salomé Ribes sobre el context vital de l’autor: Alfons Par, l’home i el seu context.

El segle XV: un segle d'or per a la fi d'un cicle

2008-04-27T17:58:00.004+02:00

En una entrada anterior, vam deixar la cultura catalana a les portes del segle XV. Una època que va representar per al Principat —i a final de segle per a tota la Corona— un procés de decadència política i cultural.

Durant el segle XV, Barcelona i el Principat perden pes específic en la confederació aragonesa a favor de València, que s’erigeix en motor econòmic i cultural. Podríem dir que aquesta situació s’inicia amb el Compromís de Casp (1412) i, més endavant, hi ajuda la guerra civil catalana (1462-1472).

No és estrany, doncs, que la majoria d’escriptors de l’època fossin originaris o estiguessin estretament relacionats amb el País Valencià.

I és des d’aquestes terres que la nostra literatura ens ha de donar un dels seus millors poetes, Ausiàs March (1400-1459), i la novel·la més destacada, Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (publicada el 1490).

La poètica d’Ausiàs March s’allunya de la poesia trobadoresca perquè utilitza el català i, a més, aporta un nou tractament de la dona, diferent a la idealització dels trobadors i a la sublimació espiritual dels poetes italians Dante i Petrarca. En Ausiàs March, la dona és un ser humà amb totes les seues qualitats i els seus defectes o vicis. D’aquesta manera, l'obra d'Ausiàs March és una constant reflexió de tots els aspectes sobre la condició humana descrita des d’un jo concret, i des de les pròpies experiències i circumstàncies reals d’aquest jo.

En l’àmbit de la narrativa, a més de Tirant lo Blanc, hem de destacar una novel·la cavalleresca anònima, Curial e Güelfa, a l’heterodox Anselm Turmeda (Abd-Al·lah at-Tarjuman) i al misogin de Jaume Roig i la seva novel·la en vers L’Espill.

Promoció de revistes en català

2008-04-24T16:07:00.002+02:00

Per si hi esteu interessats, us informo que el quiosc digital de revistes www.quiosc.cat ha iniciat una campanya promocional "Una setmana de subscripcions per 0€". A partir de dilluns 21 d'abril i fins el dissabte 26 d'abril, les persones que se subscriguin a aquesta promoció, vàlida només per les subscripcions a l'edició digital, rebran gratuïtament la revista que triïn, en format digital, fins a final d'any. Port ser una bona manera, i barata, d’apropar-se a aquestes publicacions en català: La Terra, Articles, Benzina, Biorritmes, Cadí-Pedraforca, Castells, Cupatges, Dialogal, Escola Catalana, Foc Nou, Gavarres, Llengua Nacional, Enderrock, Jaç , Sons de la Mediterrània, Eben Interiors, BCR, Catàleg, ONGC, Fòrum, Guix, Guix Infantil, L'Avenç, Nuvis, La Revista de les Revistes, Viure en Família, Top Girona i Temps de Viure.