Us enllaço amb una entrevista a 
dimecres, 26 de març del 2008
El que mata el català és la indiferència
Us enllaço amb una entrevista a 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Us enllaço amb una entrevista a
Us enllaço amb una entrevista a
5 comentaris:
Estic d’acord amb el que diu la Cristina; no hem d’esperar que el problema de la nostra llengua ens el solucionin d’altres, com pot ser l’administració, per exemple, sinó que ho hem de fer entre tots. El català està en un moment clau, que si no el remuntem, ja no ens en sortirem.
A tall d’exemple, comentar que em crida l’atenció, dins l’àmbit de la UdL, com professors/res comencen la seva classe en català i davant d’una pregunta en castellà, passen a expressar-se en aquesta llengua.
Reconec que la UdL i altres institucions fan un esforç en defensa de la llengua. Però com dèiem al principi si no hi ha una actitud personal, no servirà per re.
Les reflexions d'aquesta noia, les trovo molt assenyades. Tots ens hi hem de comprometre amb la llengua.
estic d'acord amb la Cristina
Avui el món el que vol es resultats, cultura del Capital. En el català no es veu la necessitat, no aporte capital.
Estic d'acord que ho tenim que fer entre tots. Pero si els dirigens, els caps d'empressa, els directius, la Universitat, les escoles, etc., mostren indiferencia, l'esforç dels convençuts sera molt dificil.
Lo que diu la Cristina es cert.
Si no aporten entre tots el gra de sorra,no ensurtirem.
Desde casa fins on calgi
rafel
Publica un comentari a l'entrada